.jpg)
El regionalisme burgès amb els seus pontificats ens vol tornar a alliçonar, com fa sempre, sobre bons i dolents. El mateix regionalisme que fa alcalde al feixista Albiol a Badalona o que a Reus, sense anar més lluny, pacta amb el PP (els enemics del país) per assolir l’alcaldia.
Ara ens diuen que els indignats som tots una colla d’espanyols. Alegrement, com aquell qui no vol la cosa, s’hi apunten altres disfressats d’independentistes: López Tena, Carod Rovira... és clar, alguns ja es troben en el cercle dels privilegiats.
No entrarem a discutir punt per punt els punts que defensen els acampats arreu del país. Hi ha coses que hi estem d’acord, d’altres que no tant.
No obstant això, la COS estarà sempre al costat de la gent que més ho necessita: els milers d’aturats, els treballadors en precari, també els petits autònoms que són fuetejats pels diferents governs conservadors, els que han perdut la casa per culpa de la hipoteca o aquells que no saben si percebran una pensió de jubilació. Aquests són els nostres i, per això, no els hem demanat el DNI, per saber quina llengua parlaven o quina nacionalitat tenien. Però des del moment que viuen i intenten treballar a Catalunya, els hem de defensar (o no diu l’estatut que és català aquell que viu i treballa a Catalunya?). Altrament, el posicionament és molt clar, quedar-nos de braços plegats vol dir acceptar la situació socioeconòmica que patim i nosaltres no seguirem per aquest camí.
No caiguem en el parany que ens vol fer caure la dreta regionalista (precisament aquells que fan alcaldes a feixistes reconeguts).
El diumenge 19 de juny, quedar-se a casa es posar-se al costat de qui ens oprimeix, per tant, participem a les manifestacions, anem-hi amb estelades. Que el color roig de la independència doni color a les manifestacions d’indignats i emprenyats amb el sistema polític catalanoespanyol (o valencianoespanyol o balearespanyol).
