Apunts per a la reflexió en veu alta

Les passades eleccions al parlament de la Generalitat (de la Comunitat Autònoma de Catalunya) hauran posat de manifest alguns punts que volem posar en consideració, si més no, com a reflexió general:

·      Italianització i espanyolització política: guanya la corrupció i el nepotisme, com ja havia passat al País Valencià i en menor mesura a les Illes (i també a les comarques de la Catalunya del Nord, on l’herència dels Frêche i Alduy continua ben fresca i viva). I no pas només per qui ha guanyat les eleccions, sinó també per qui les perd. Hi ha una berlusconització de la política al nostre país (present i futura)?

·      Manca de voluntat, visió i projecte real de país (no pas com a concepte teòric, sinó pràctic). Els programes de les diferents opcions “nacionalistes” mostren una manca real de voluntat de vertebració territorial i palesen una greu desorientació política (és a dir, tomb descaradament dretà, en la teoria i/o en la pràctica)

·      Manca de voluntat real de democratització de la societat: llei electoral que beneficia la manca de democràcia, publicitat electoral dels partits poc transparent i gens democràtica (blocs informatius, qui més poder té, més espais, qui es presenta per primera vegada no té "dret a la vida", etc.).

·      Allò del “farem, farem, farem”, per molt que encara vengui, s’ha demostrat per activa i per passiva, que és mentida. Si uns han governat 20 anys i els altres 7, què han fet durant aquest temps? Per tant, el discurs ja no és creïble. Ni el d’uns ni el dels altres.

·      No hi ha volta de full, els diferents grups que es proclamen independentistes, o realment estan pagats per interessos “estranys” o pateixen també de la mateixa desorientació general, ja que tampoc tenen un model clar del que volen. No ho diem nosaltres, però uns diuen que en Laporta és un “bluf”, un “vividor” i un “submarí”; d’altres diuen, que en Carretero és un “petit dictador de dretes” (la gran fugida de militants de Reagrupament, ho demostraria?); ERC, després de 7 anys de govern, el seu programa no és creïble; finalment, el PSAN que dóna suport a Laporta, realment és “comunista”? Només la praxi (no la teoria) d’uns i d’altres ens donarà la resposta.

·      L’Esquerra Independentista, en el seu conjunt, l’EI real que hem quedat al marge de les eleccions, més enllà de mirar-nos a nosaltres mateixos, hauríem de veure molt bé en quin món vivim i saber-nos preparar de cara al futur més immediat. Quins objectius volem? per què? com?...  Concepte global de país i com es vertebra (allò que no han fet els altres), de classe i alliberament, i aquestes han de ser les premisses bàsiques. L’EI també hem d’apostar fort per alguna cosa que totes les altres opcions han oblidat, que no és altre que (en el món de crisi i d’enfonsament dels postulats socialdemòcrates, liberals i conservadors), sense les persones treballadores, sense nosaltres, no es pot construir de cap de les maneres la societat del futur. I hem de ser conscients d’aquesta força, si ho som, guanyarem.

Pense-m’hi.

ESCENARIS CÍNICS (PSOE CORRUPTES?)

I.Sous. No és cap secret els sous dels batlles i regidors de qualsevol Ajuntament. Els de Reus en són un cas més. El que oculta la sagnia econòmica popular d’aquest modus vivendi és, alhora, una enorme contradicció. El fet de ser d’”esquerres” de saló permet de combinar la pràctica amb la parladuria, tacticisme…Però aquests sous, que només en són una punta, de l’iceberg, reflecteixen que aquest model de societat està literalment podrit. És a dir, que un cop més no n’hi ha prou a parlar de crisi. De fet, aquest darrer fet n’és una conseqüència, de tot plegat. Aquests sous no són res més que un exemple que expliquen que, en qualsevol cas, la misèria (perquè es tracta d’això!) és unidireccional…els que treballen són els empobrits i els empobrits d’esperit (perquè són funcionaris!) son els rics…

II. El “senyor” F. G. ha fet unes declaracions que, d’altra banda, feia molt de temps que s’intuïen. Es pot especular sobre la conjuntura en què les diu (negociació…), però el que, de debò, expliciten aquestes paraules (no tenir remordiment moral) és el que és la política d’estat. L’Estat (capitalista) no té cap tipus de remordiment (encara ho dubtàvem?). Per tant, aquestes afirmecions sobre el terrorisme d’Estat són perfectament raonables…El que no ho és és l’actitud -moral- de qui vol romandre en el llimb de no estar-hi d’acord i tampoc no estar d’acord amb qualsevol altra forma de lluita popular i d’alliberament. El que (ens) diu F. G. és que ens hem de posicionar: o en un rengle, o en l’altre. Res més.

Però, a més, el que indica el degoteig d’afirmacions sobre aquest afer de guerra bruta (per cert, d’ençà que hi ha estat, n’hi ha…són consubstancials…en fem la història?) és que l’estat també pot estar contra les cordes…i més que contra les cordes…si no, aquestes accions [contra ciutadans bascos] no s’haurien dut a terme…L’estat, vés per on, és feble….i no té cap altre recurs que la repressió…(psicològica, física, política, cultural i econòmica). Repressió integral.

III. Crisi de la socialdemocràcia. És un tema antic: des de 1959...quan l’SPD alemany va dir que calia adequar el discurs amb el nou mercat emergent de la CEE. I, és clar, Marx no era presentable…De moment, però, sembla que els nòrdics (Suècia) se’n sortien, però amb la crisi estructural de 1973 (de la qual encara no hem sortit) es va cloure el cicicle: el capitalisme, en crisi perpètua, devora els seus propis gestors…I de fet, d’ençà d’aleshores hom va a la cerca de pegats…el vaixell fa aigües, i es creu que amb mesures de liberalització en tots els àmbits es produirà nova riquesa. Però el que demostren els fets és que de nova riquesa només se’n produeix per als rics…els cercle es retroalimenta.

Coda. Aparentment són tres escenaris inconnexos, però fixem-nos hi més bé. Les elits pseudopolítiques que són els gossos guardians de la propietat privada i de la torxa ideològica populista (que és el garant de la seva perpetuïtat) necessiten d’un Tòtem, l’estat, per a vigilar, controlar i eliminar tot allò que pugui trencar aquest bucle fosc… L’estat creu que se’n surt però la història -i la lluita- continua en els àmbits més impensables…i això és el que no es pot controlar….ni amb la tàctica de l’envellida socialdemocràcia.

L’òliba

CONTINUEN LES RETALLADES SOCIALS I LABORALS. CONTINUA LA LLUITA!

El proper dissabte 13 de novembre, a les 18h a la Plaça Imperial Tarraco (Tarragona), continuem reivindicant els nostres drets!

Contra el decret de les pensions;

Contra la reforma laboral;

Contra la privatització dels serveis públics;

Contra la precarització del treball;

FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!!!

Ha passat un mes des que vam participar a la vaga general, i es confirma el que ja ens temíem. Els sindicats majoritaris CCOO i UGT tan sòls van representar una farsa, fent veure que sortien al carrer per defensar els drets dels treballadors i treballadores, enfront l’ofensiva neoliberal promoguda per la Unió Europea (UE).

Els nostres companys i companyes de l’Estat francès han ridiculitzat aquesta forma de lluita que es concentra en una miserable jornada de vaga, que és el màxim que poden fer els sindicats grocs per no mossegar massa fort la mà que els alimenta.

Davant les mesures que s’estan aplicant a tots els estats de la UE, i que atempten directament contra la qualitat de vida de la majoria de la societat (particularment irrisòria a l’estat espanyol en comparació amb la d’altres estats membre), és imprescindible una resposta unitària a nivell europeu. Els sindicats majoritaris, però, no tenen la menor intenció de fer-ho, i ens correspon als col·lectius i organitzacions polítiques combatives, a les associacions de veïns, culturals, de pares i mares, o qualsevol altre forma d’agrupació de base; ens correspon a les persones a títol individual, organitzar i sumar-nos a la resposta.

Concretament, Cau de llunes, com a col·lectiu feminista, llancem una crida a totes les dones independentment de la seva edat, professió o lloc de naixement, per tal que no acotxin el cap davant el futur que ens estan teixint. Lluny de promoure l’avenç dels processos d’emancipació femenins, les mesures que promou la UE representaran un retrocés brutal. Les retallades socials aprovades es faran a càrrec nostre, doncs les tasques de cura que assumia l’estat recauran sobre les nostres espatlles. En ple segle XXI, enlloc d’apropar-nos a polítiques de natalitat, en les quals les dones poden desenvolupar la seva maternitat amb plena tranquil·litat econòmica, i per tant gaudint d’una notable autonomia i independència, tornarem enrere i haurem de tancar-nos de nou a casa, per tal de donar abast a les múltiples tasques de cura dels nostres familiars grans o petits. Tanmateix, les possibilitats de trencar amb la parella també es veuran notablement reduïdes (tal i com ja estem veient i cosa que deu fer molt feliç al Papa), doncs les despeses mínimes són difícils d’encarar en la situació actual. En general, l’emancipació econòmica de les dones es veurà (s’està veient) directament afectada per aquestes retallades, ja que les condicions de partida femenines són força més precàries que les masculines.

Això només és una pinzellada, breu i senzilla, del què ens espera a les dones amb les mesures imposades des de la UE, aplicades devotament pel govern espanyol, però el panorama és molt més desolador. Com volen reduir l’atur incrementant l’edat de jubilació o facilitant l’acomiadament? Com volen combatre la precarietat facilitant els contractes temporals, els horaris flexibles o la modificació dels convenis segons els interessos empresarials? No té ni caps ni peus, oi? On és la democràcia de la que es vanagloria la classe política institucional, quan les pèrdues privades es volen resoldre amb els diners públics i els drets dels i les treballadores, hipotecant el nostre futur?

Per tot plegat, us convidem a assistir a la manifestació del proper dissabte 13 de novembre, a les 18h a la Plaça Imperial. Igualment, us convidem a participar de forma activa amb els vostres col·lectius, per tal que us sumeu a la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, o que us hi sumeu a títol personal!

Us hi esperem!

Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona)

caudellunestgn.blogspot.com

http://caudellunestgn.blogspot.com/2010/11/continuen-les-retallades-socials-i.html