Ràbia i orgull

 

Carta oberta a la militància de la COS, al conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobretot ahir. De tot cor, us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix, cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions i, per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, els marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel carrer Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, assenyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam començar a caminar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los).

Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i, de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya i, al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen els traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

  

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo

Coordinador General de la COS

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

 

VAGA GENERAL: Barcelona, València i Palma: rodes de premsa de la Coordinadora Obrera Sindical i de l'Esquerra Independentista

27 de setembre: rodes de premsa de la COS convocant a la vaga general.  A València, s'ha llegit l'escrit que ve a continuació a les portes de la Secretaria Autonòmica d'Ocupació de la Generalitat Valenciana per Gonçal Bravo (Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical) en nom de la COS i de l'esquerra independentista. L'independentisme ha convocat a la seva militància i simpatitzants a sumar-se a la vaga i organitzar piquets, així participarà de concentracions i manifestacions el proper dia 29 de setembre a diferents ciutats i poblacions...  Aquesta roda de premsa ha sigut simultània a les altres dos grans capitals dels Països Catalans: Barcelona i Palma, on també hi haurà multitud de mobilitzacions amb presència de l'independentisme d'esquerres.    A continuació podeu llegir el comunicat de premsa fet públic aquest matí: L’Esquerra Independentista davant la vaga general del 29 de setembre   En el context actual de retallades socials i reformes laborals, l'Esquerra Independentista (CAJEI, COS, Endavant, Maulets i SEPC), moviment polític que lluita per la Independència i el Socialisme als Països Catalans, apostem fermament per fer d'aquesta vaga general l'inici d'una mobilització popular per acabar amb totes les imposicions i retallades a la dignitat de la classe treballadora catalana. Davant la convocatòria de vaga general del proper 29 de setembre l'Esquerra Independentista sortim al carrer per denunciar que:  1. La reforma laboral aprovada és l'agressió més gran dels últims 30 anys cap a les condicions de vida de la classe treballadora catalana. 2. Les polítiques neoliberals planejades pel FMI i la UE com a resposta a la crisi del sistema capitalista es basen en reduir els drets socials i la qualitat de vida de milions de treballadores. 3. Amb aquesta crisi s'ha fet evident que ens és més necessari que mai, per als i les treballadores del nostre país, un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals dels Països Catalans des d'on poder decidir democràticament la sortida a la crisi i el sistema econòmic a construir d'ara endavant. Som conscients que només amb una Vaga General no n’hi ha prou per tirar enrere la reforma laboral i les altres retallades socials dictades per l’FMI i la UE, i executades pels governs espanyol i francès, però també sabem que només amb la lluita diària i organitzada podrem fer front a aquestes agressions i avançar cap a una vertadera democràcia política, econòmica i social.

Sobre la vaga...

Fer Vaga aquest dia 29 és el mínim que es pot fer envers la política d’enriquiment per a les minories oligàrquiques (encara més!!) i envers el “nou” control laboral (assolir una plusvàlua més ‘elaborada’ amb la reglamentació dictada pels mercadòlegs) que pregona l’exsocialdemocràcia.

Però no n’hi ha prou. Cal afegir-hi la ‘microrevolució’ individual. Ens referim a les actituds, costums i predisposicions de mentalitat. Es tracta de tres factors que encara avui no han estat malauradament prou assumits pel proletariat urbà i rural i les capes inetermèdies, també en clar procés de proletarització. Si una vaga és un fet polític transcendental, conseqüència d’una experiència acumulativa d’explotació, els comportaments quotidians (la revolució silenciosa) qualifiquen i legitimen completament el pronunciament d’una jornada de lluita.

Lluitar contra el consumisme, contra la moda (sempre feixista), contra el culte al cos, fer oposició activa -o desconstrucció crítica- a la teleescombraria (el 90%), retornar a l’ecologisme polític, pensar per un mateix, llegir críticament -i entre línies, retrobar, amb consciència, el paisatge i la natura més immediats, no ser esclaus del temps que ens organitzen (el dret a la mandra!), activar moviments socials d’insubmissió fiscal (que és la independència efectiva), recuperar la tradició de lluita i d’extraordinària cultura política llibertària i comunista [d’allibermanet nacional] d’entre finals del vuitcents a mitjan setanta, solidaritzar-se amb els pobles en lluita, no confondre solidaritat real (que sovint obviem si la tenim al costat mateix de casa) amb el bonisme o cosmopolitisme excursionista petitburgès, desmuntar la cançoneta del ’desenvolupament sostenible’…

Abastar aquestes i d’altres actituds actives, crítiques, d’autoaformació de la individualitat revolucionària, que és la que és a la base dels fets transformadors col·lectius, és el que acaba de donar sentit a una vaga. La vaga ha de ser contínua. I aquesta continuïtat és a l’abast de tots nosaltres, començant per un fet ben senzill: obrir ben bé els ulls i començar de qüestionar allò que no quadra…

L’abellerol

Sobre el model de ciutat reusenc: caduc tacticisme

El model de ciutat reusenc correspon a la concepció de gestió, no pas a una idea basada en les necessitats de la majoria social. Gestió, és clar, és un tipus de política que cerca refer, però no pas transformar; distribuir jeràrquicament recursos. Transformar vol dir pensar en un model urbà que estableixi uns nodes de solidaritat real, col·lectius. Quan hom parla de ciutat, normalment es pensa en un objecte. I no ho és. Però el model de ciutat local té un referent, la política urbanística de Barcelona. Si se’n fa una comparació trobarem que l’orientació general s’adreça a la planificació de la marginalitat social….com a ciutat representada per congressos i hotels!  L’especulació immobiliària, els pisos inhabitats, n’és un reflex, d’aquesta realitat que cerca primordialment l’enriquiment constant dels “dirigents” municipals.

El que hi ha a la base d’aquest model de minories exclusivistes és el fracàs de la gestió dita socialdemòcrata. Es pot avaluar l’estratègia dels partits socialistes a la dècada dels anys setanta vinculada a una proposta social pensada, però, per a frenar la política comunista. Ara, però, no es tracta de socialdemocràcia. Ara es tracta d’una peculiar preocupació social, la cínica manipulació de la qual ha d’acabar donant rèdits econòmics en clau de ficció política. Es tracta de la perpetuació de càrrecs, no pas de la reproducció de benestar col·lectiu. O, dit d’una altra manera, el benestar del poble treballador es mesura d’acord al benestar de l’oligarquia política.

La resposta, davant aquesta situació (no circumstancial) ha de ser recuperar, com a model eticopolític, la concepció de ciutat dels anys trenta que es dugué a terme tot just a la Barcelona revolucionària i popular. Es tracta, és clar, no pas de traslladar mimèticament la materialitat dels projectes, sinó pensar en una ruptura amb el model vigent que tingui present la voluntat política de la classe obrera i la dels quadres intermedis: la majoria social. La municipalització és una via que ha de fer realitat un model de ciutat realment democràtica. L’ocupació popular d’habitatges i d’espais públics, objecte del joc empresarial, és una conseqüència -sanament impulsada pels moviment socials- del model eticorevolucionari.

Les eleccions municipals, com la resta d’eleccions, han esdevingut un objecte de desig de col·locació meritocràtica: d’òptim modus vivendi. Però aquest ‘modus vivendi’ equival directament a la misèria cultural de les persones. L’important per al model vigent és evitar el pensament, la via més immediata per a perpetuar l’empobriment i l’alienació.  

                                                                                                          L’abellerol

L’11 de setembre a Capçanes i a Reus

Al voltant de dues-centes persones, es congregaren al voltant a la localitat prioratina de Capçanes per celebrar la diada de l'Onze de Setembre. Col·lectius i persones arribades des del més diversos punts del Priorat, el Baix Camp i l'Alt Camp commemoraren aquesta celebració amb actes com una trobada de grallers, l'ofrena per part de diferents col·lectius i organitzacions de les comarques esmentades al guerriller Carrasclet, per acabar amb l'actuació del cantautor valencià Borja Penalba (qui ens delectà amb unes evocadores versions de Feliu Ventura) i un vermut popular.

Entremig de tots aquests actes podem destacar els parlaments de la Coordinadora AntiCementiri Nuclear (qui recordà "que no es podria viure en un país independent si aquest havia sigut destruït") i convocà la gent per a la Bicicletada popular de diumenge, o Guiamets Decideix (cridant a l'acció conjunta per desplegar tots els efectius per la independència, ja que "cap estatut ens farà lliures").

A continuació, s'organitzà una caravana de cotxes per arribar fins a Reus on es duria a terme un dinar popular, ja per agafar forces de cara a la manifestació de la vesprada a la capital del Baix Camp.

A Reus, aproximadament un miler de persones de diferents col·lectius (Maulets, Endavant, COS, CUP, CAJEI), entitats i persones a títol individual assistiren a la manifestació que els congregà al mercat central de la capital del Baix Camp. Durant tot el recorregut es repetiren multitud de consignes, destacant les que  corejaven, en favor de la independència, contra l'estatut i per una millora de les condicions laborals que encaminen a la propera vaga general. 

La manifestació es va acabar a la plaça de les Peixateries Velles, amb parlaments polítics, d'entre els que cal destacar el del representant de Vilella Alta Decideix.

 
Finalment, i organitzat per Maulets, es dugueren a terme les actuacions del grup de rumba Rauxa i el dj OGT enmig d'un ambient festiu i reivindicatiu.

Casetrònic

10 raons per anar a la Vaga General, el 29 de setembre, contra la reforma laboral i contra les retallades

1.- Per les persones aturades

Als Països Catalans, hi ha més de 1.400.000 aturats. Més del 36% no reben cap prestació. Més del 35% són de llarga durada. Més del 60% dels joves treballadors menors de 25 anys no té feina. El govern del PsoE, amb el suport del PP i CiU, ja avisen d’una “possible” retallada o reducció de la quantia de les prestacions. La Vaga General ha de servir per exigir la creació de llocs de treball estables i amb condicions dignes, i per la protecció real de les persones aturades, durant tot el temps en que no trobem feina.

2.- Contra la Banca i la resta de culpables de la crisi. Assenyalem als culpables de la crisi i a la colla de xoriços que se n'estan beneficiant…

Els bancs van rebre milers de milions d'euros dels fons públics, provocant el dèficit actual, i que PsoE, PP, CiU, CEOE, la UE i l'FMI han “solucionat” amb retalls de salaris i llocs de treball, congelant les pensions i fent-nos pagar més impostos. Fa uns anys els bancs i la gran patronal es van fer d'or amb l’especulació immobiliària, i ara es tornen a folrar "deixant" els diners públics que havien rebut de l'estat, a les mateixes institucions públiques, pujant els interessos que els cobren als mateixos estats que els han finançat. Amb la Vaga General hem de dir ben alt i clar que aquí no falten diners, sinó que sobren lladres (grans executius, diputats, assessors, alta burocràcia política i sindical, militars, casa reial, etc.)

3.- Contra la Reforma Laboral i les retallades salarials

Dels més de 1.400.000 aturats reals que hi ha al nostre país, prop del 60% han perdut la feina perquè no els van renovar els contractes temporals. La crisi a l’estat espanyol ha tingut un efecte fulminant sobre les xifres de l’atur perquè una gran part de la població té contractes temporals, que no costen res als patrons. Aquests contractes fem s’instauraren per “lluitar contra l’atur”. Després, com la temporalitat era molt alta, digueren que s’havia d’abaratir l’acomiadament per “crear” més contractes indefinits. Però la precarietat i l’acomiadament cada vegada més barat, no han reduït l’atur ni la temporalitat, no fan més que augmentar-les. Amb la Vaga General exigim posar fi a les agressions als drets laborals, exigim treball estable i digne.

4.- Per fer front a tot el que ens vindrà

Els mercats financers i els seus dos principals servidors, el Fons Monetari Internacional i la UE segueixen exigint noves mesures d’ajustament, i tornen a demanar la jubilació als 67 anys. A més, la patronal ja ha aprofitat el tràmit parlamentari de la reforma laboral per endurir-la. I el PP, CiU i PsoE, que semblen no posar-se d’acord en res, han aprovat aquesta nova reforma laboral sense gaires problemes. Amb la Vaga General, i més, hem de generar la màxima pressió possible per tirar enrere la Reforma Laboral i les retallades de salaris i de drets.

5.- Per la justícia social, la dignitat, la solidaritat i la llibertat

Les polítiques dels governs que patim no es decideixen pels resultats electorals. Els que realment governen no es presenten a les eleccions. Els mercats financers, la seua especulació i les obscures agències que valoren la solvència dels estats són les que imposen les polítiques que ens fan, amb el suport de les institucions europees. Els espanyolistes que no fan més que parlar de “la roja” o de la “bandera”, fan en realitat tot el que els manen l’Obama, Sarkozy, Merkel, etc. La Vaga General ha de servir per reivindicar la democràcia i la sobirania del nostre poble, i decidir unes polítiques a favor dels interessos de la majoria treballadora, no dels rics i els poderosos.

6.- Per començar a trencar les nostres cadenes

Segons la major part dels mitjans de comunicació (propietat de bancs i grans multinacionals o de les institucions públiques al seu servei) ens presenten la crisi com si fos una “catàstrofe natural”, davant la qual diuen que tots hem de resignar-nos i apretar-nos el cinturó. Però totes les mesures que preses cauen sobre les espatlles de les persones treballadores, sense que els rics paguin res. La Vaga General els dirà ben clar que ja estem farts de les seves mentides i que exigim que els culpables comencin a pagar.

7.- Per avançar en la Unitat Obrera i Popular

Les direccions dels sindicats “institucionals” i les seves burocràcies no han fet res més que portar endavant una dinàmica de “diàleg i pau social”, sense consultar en cap moment al conjunt dels i de les treballadores, afavorint la desmobilització, i per tant tots els atacs que estem patint. Així, no queda dubte que aquest model sindical de “pacte i negociació” està esgotat, i que hem d’avançar vers un model sindical d’alliberament, si volem fer recular tots aquests atacs. La Vaga General ha de significar el primer pas de l’escalada de mobilitzacions, organització i participació activa de totes les persones treballadores, sumant col·lectius de base, seccions sindicals, associacions culturals i de veïns, etc., per avançar en la construcció de la Unitat Popular, i poder aturar, totes i tots junts, els atacs del govern estatal i autonòmic

8.- Perquè tot el que està passant no s'arreglarà votant ni PP, ni PsoE, ni CiU, etc.

Els que ens governen no fan més que repetir-nos que l’única funció democràtica que tenim les persones treballadores és la de pagar els impostos (que els rics no paguen), votar cada 4 anys i si no ens agraden els resultats, canviar el nostre vot en les següents eleccions. Ara bé, entre Zapatero i Rajoy, Camps i Montilla, Millet, Fabra, Munar o Rita, no hi ha diferències ni en el model econòmic, ni en les mesures a aplicar, això sí, tots ben submisos als grans poders econòmics. Amb la Vaga General hem de recuperar la senda de la mobilització, i demostrar als poderosos que el Poble Treballador, unit i en moviment podem aconseguir recuperar tot el que ens han llevat.

9.- Per començar a mobilitzar-nos i augmentar el nivell de resposta i organització obrera i popular

La Vaga General convocada per al 29 de Setembre és una oportunitat excel·lent per trencar amb la passivitat i la por, i aixecar un mur de solidaritat que colze a colze ens porte a fer recular tots els atacs dels governs i patronals contra els nostres drets laborals i pel futur de les nostres famílies.

10.-Per avançar i preparar la Vaga General a totes les nostres comarques, superant les fronteres dels estats espanyol i francès

Cada vegada és més evident que l’estat espanyol està en fallida, i que les persones treballadores de la nostra terra no estem fent res més que pagar els plats trencats de la incompetència de l’espanyolisme més recalcitrant i de l’autonomisme. Amb la Vaga General hem de començar a estendre la resposta a totes les nostres comarques, i des del Vinalopó i fins al Rosselló, fer que la futura Vaga General a tota Europa siga Vaga General a tot el nostre país, avançant així en el camí del nostre alliberament complet, com a persones, com a classe oprimida i com a poble ocupat.