Prou ser ploramiques lingüístics…

Sí, ha traspassat Joan Solà. Com ho va fer Joan Coromines. Cada cop donem més relleu a la noció de Barrès que la nació són els morts? No sé si Joan Solà va tenir alguna cosa a veure amb el veto a L.V. Aracil per a la seva continuïtat a la Universitat…però ara no es tracta d’axò. Es tracta que l’acadèmia pensa que plorant es dignifica una llengua perseguida i bandejada…El record emotiu és suficient? No, n’és un component, la memòria, però hi manca allò fonamental: la lluita. I avui, digueu-me quants acadèmics són disposats a baixar al carrer (és a dir, a comunicar-se amb la gran realitat impura!) i formar part del moviment de combat per la Dignitat Nacional? Crec que, bentost, pocs, diria que es poden comptar amb els dits de la mà…

No som una nació, ara com ara sóm un ONI (“Objecte No identificat”). Oscil·lem entre el plor (sense ràbia) sense projecte i el victimisme (encara volem reformar una constitució enemiga!!!).

Llengua? Creiem de debò que el plany del traspàs ens durà a l’eixida del laberint? Un laberint, d’altra banda, que fa temps que és pesant i pútrid fet a cops d’interessos regionals pactats amb la Cort espanyola…Poder? Si no ens interessa un poder propi (que no sigui l’insult colonial que estem suportant -i mantenint-), quin futur té una llengua. Una llengua la legitima un Estat.

Però, res, continuem plorant i reformant… que els enemics (interiors), és clar, fan la resta perquè hi veuen clar… Aquests no escriuen llibres científics actuen, com sempre, per la via militar…! Fabra necessita tancs!

L’abellerol