Sobre la vaga...

Fer Vaga aquest dia 29 és el mínim que es pot fer envers la política d’enriquiment per a les minories oligàrquiques (encara més!!) i envers el “nou” control laboral (assolir una plusvàlua més ‘elaborada’ amb la reglamentació dictada pels mercadòlegs) que pregona l’exsocialdemocràcia.

Però no n’hi ha prou. Cal afegir-hi la ‘microrevolució’ individual. Ens referim a les actituds, costums i predisposicions de mentalitat. Es tracta de tres factors que encara avui no han estat malauradament prou assumits pel proletariat urbà i rural i les capes inetermèdies, també en clar procés de proletarització. Si una vaga és un fet polític transcendental, conseqüència d’una experiència acumulativa d’explotació, els comportaments quotidians (la revolució silenciosa) qualifiquen i legitimen completament el pronunciament d’una jornada de lluita.

Lluitar contra el consumisme, contra la moda (sempre feixista), contra el culte al cos, fer oposició activa -o desconstrucció crítica- a la teleescombraria (el 90%), retornar a l’ecologisme polític, pensar per un mateix, llegir críticament -i entre línies, retrobar, amb consciència, el paisatge i la natura més immediats, no ser esclaus del temps que ens organitzen (el dret a la mandra!), activar moviments socials d’insubmissió fiscal (que és la independència efectiva), recuperar la tradició de lluita i d’extraordinària cultura política llibertària i comunista [d’allibermanet nacional] d’entre finals del vuitcents a mitjan setanta, solidaritzar-se amb els pobles en lluita, no confondre solidaritat real (que sovint obviem si la tenim al costat mateix de casa) amb el bonisme o cosmopolitisme excursionista petitburgès, desmuntar la cançoneta del ’desenvolupament sostenible’…

Abastar aquestes i d’altres actituds actives, crítiques, d’autoaformació de la individualitat revolucionària, que és la que és a la base dels fets transformadors col·lectius, és el que acaba de donar sentit a una vaga. La vaga ha de ser contínua. I aquesta continuïtat és a l’abast de tots nosaltres, començant per un fet ben senzill: obrir ben bé els ulls i començar de qüestionar allò que no quadra…

L’abellerol